Ens enlairem. Hack The School.

Camí de l’aeroport. Tant és si són les 5:30 del dematí, les elucubracions de dues mestres i un arquitecte guanyen la son. Tres cafès i quatre hores després passam a ser tot u, un equip de tres persones que des de diferents punts de vista comparteixen una sola idea: donar forma a una il·lusió.

Som els primers en arribar al MACBA i, només entrar a la sala, l’equip de la Crida de Hack The School ens regala el seu somriure i agraïment per l’esforç de venir des de Mallorca. Esforç, diuen. Esforç és tenir el cap ple d’idees i lluitar per haver-les de ficar dins una capsa perquè no saps què fer amb elles.

Al final de la sala han disposat taules amb fruita, aigua i sucs. Hi podem anar en qualsevol moment.

Què ens depara Hack The School? Na Laura Campo ens explica el procés i convida els centres i arquitectes a cercar-se. Noltros estam més que trobats, així que seguim esbossant el nostre projecte.

Poc després na Fanny Figueras ens parla d’espais buits, plens, ocupats i intervinguts. Com dissenyar espais per aprendre? Habitem els espais, ens diu. Ens agrada la idea i prenem nota: treure l’etiqueta que duen implícita els espais. Un passadís pot ser lloc de pas, però també pot esdevenir aprenentatge i convivència. I si obrim els espais comuns? Ens miram i seguim escrivint: I si intervinguéssim la planta baixa, fent-la confortable, i l’oferíssim als infants durant l’esplai com un espai de benestar? El llapis fa una feinada. Tanta que ha tomat una paret de la biblioteca (i quasi una de la sala de mestres) per deixar-hi passar la llum natural i els protagonistes del pati, transformant l’aula dels llibres oblidats en un espai ple de converses, jocs de taula i tranquil·litat… «Els espais escolars provoquen emocions», sentim dir a na Fanny. I sabem que és així.

Encara tenim el pensament als espais comuns quan ens presenta alguns referents de la intervenció en espais. Levalét agafa protagonisme a la pantalla i als nostres caps. Llapis en marxa: «parlar amb en Joan sobre la intervenció de l’EASD al nostre centre, a fer art urbà s’ha dit».

Fanny finalitza la seva presentació inspirant a les escoles a repensar els seus espais com a una oportunitat de millora, i això farem.

Prenen la paraula Sílvia Sasot i Esther Belvis, autores de la Guia pràctica de Hack de School. Ens expliquen el seu funcionament però especifiquen: «La guia és una proposta per inspirar, cadascú ha de fer el seu camí». En aquest punt ens adonem que hem fet molt de camí possibilitant processos creatius, escoltant i implicant la comunitat educativa, i ara ha arribat el moment de prototipar.

De cop, pantalla vermella i pregunta en blanc: Com creieu que els canvis en els espais afectaran les relacions? Seguim reflexionant. Compareix Oriol Ripoll i ens convida a jugar. Obrim carpeta i contestam: Qui, quan, com i per què escoltar? Ho tenim ben clar i, sense quasi punta al llapis, redactam: «Famílies, infants, mestres, equip directiu, administració, personal no docent, barri».

I ara toca generar complicitat. Cada membre de l’equip es mescla amb altres grups i intercanviem projectes i idees. Tornam al centre de control i el cap bull.

«I fins aquí la trobada d’avui», anuncien. Ah, però això no és la pausa?

Tornam a casa. Invisiblement cansats.

Tan grans són les ganes de compartir l’experiència amb els nostres com la satisfacció de seguir fent camí junts.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s